SÓC UN CATRÚS

Dies enrere vaig sentir a un senyor que deia: “Es que sóc un catrús...”

Un “catrús”!! Em va fer molta gracia aquesta expressió i vaig començar a preguntar als meus amics i companys de feina si sabien quin era el significat de la paraula “catrús”.

La divergència entre nosaltres va ser total.

La majoria(com jo), no havia sentit mai aquesta paraula i no en tenia ni idea del seu significat.

Uns altres van dir que això era alguna mena de barbarisme o paraula inexistent, que es deia a mena d’escarni o improperi, per no dir renecs més mal sonants.

No més uns pocs es van aventurar a dir que sí, que els sonava haver-la sentit alguna vegada i que els semblava que s’emprava per menysprear a algú, com per dir-li curt de gambals.

Em va fer molta gracia aquesta paraula. A més, sona molt bé: “catrús”. Per això vaig voler sortir de dubtes i esbrinar si aquest mot existia en algun diccionari català, o realment no era més que una de les moltes paraules inventades o barbarismes que sovint solem fer servir per emfatitzar algun fet o expressió.

Em va costar bastant trobar algun lloc on tan sols s’esmentés aquesta paraula.

Però per fi  la vaig trobar. I sí, en català existeix.

Buscant, buscant per internet, vaig descobrir el DicPc.cat, Diccionari Pràctic i Complementari, i allà hi vaig trobar la definició:

Catrús: Persona d’escassa intel·ligència. Sinònims: Ruc, gamarús, toix...

Vaig descobrir una nova paraula, que de fet sona molt més bé que “idiota o imbècil”, i a l’hora vaig descobrir un diccionari molt útil i pràctic.

Os deixo un enllaç per que hi pugueu donar una ullada.

http://www.dicpc.cat/

Solament espero que, a partir d'ara, en lloc de dir-li a algú: "imbècil" o "idiota", li digueu: "catrús". Si fa o no fa vol dir el mateix, però no sona tant malament...