Detrás de este himno hay una canción nacida durante la sublevación de Catalunya en 1640, la guerra de los catalanes contra el rey Felipe IV, en la que los payeses protagonizaron importantes episodios.
En 1618 estalla la Guerra de los Treinta Años y Felipe IV de Austria, rey de España, participa en ella en defensa del emperador germánico de la dinastía de los Habsburgo, su tio Fernando II.
Una guerra tan larga cuesta mucho dinero y puede dejar las arcas de la Tesorería del Estado completamente vacías.
Es entonces cuando se pretende que Catalunya también aporte hombres y dinero a la guerra.
Este hecho origina una gran indignación del pueblo catalán, forzado a acoger a las tropas imperiales para defender la frontera española del ataque francés.
La indignación y el odio se acentúan por la violencia y los abusos de los soldados del conde-duque de Olivares, primer ministro de Felipe IV.
El 7 de junio de 1640, día de Corpus, se inicia en Barcelona la "Revolta dels Segadors" en el denominado "Corpus de Sang".
En este día, los payeses que iban a buscar trabajo a Barcelona, se sublevan contra el ejército y asesinan al virrey.
El rey Felipe IV ordenó invadir Catalunya, y así empezó la "Guerra dels Segadors".
El himno de "Els Segadors" es una llamada para defender la libertad de la tierra.
El 25 de febrero de 1933, "Els Segadors" fue declarado Himno Oficial de Catalunya.
A continuacinó dejo la letra de las dos canciones. El Himno Moderno y el Himno Original.
VERSIÓN MODERNA
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la
terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la
terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la
terra!
Bon cop de falç!
VERSIÓN ORIGINAL
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo comte duc d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.-
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats
feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.
A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l'esquerra:
-On és vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
No hay comentarios:
Publicar un comentario